Al Ceip Cervantes, pares i mares divertits, com no!!

Cal preguntar-nos si, com a pares, cuidem que els nostres fills cultiven eixe meravellós sentit que és el de l'humor.

Procurem que aprenguen a riure sense danyar a altres?

(article de Carmen Herrera Garcia, Psicopedagoga catalana)

 Els xiquets ho descobrixen de forma espontània poques setmanes després del naixement. Eixe primer somriure desperta en nosaltres la major de les tendreses i els millors sentiments.

 Durant tota la infància, la rialla li acompanyarà i omplirà la nostra llar d'un dels sons més bells. Cal preguntar-nos llavors si, com a pares, cuidem que els nostres fills cultiven eixe meravellós sentit que és el de l'humor. Procurem que aprenguen a riure sense danyar a altres? 

Cuidem de que puguen veure en els seus errors i en els nostres una oportunitat de mirar les coses amb perspectiva? Passem temps amb ells divertint-nos? 

"Sols hi ha un racó de l'univers que vosté pot estar segur de millorar: vosté mateix" Aldous Huxley 

El sentit de l'humor és necessari en la vida familiar tant com la disciplina, l'educació o els valors. 

Les relacions entre pares i fills que permeten i dediquen temps a les diversions, el bon humor i la rialla són més sanes, menys tenses i més cordials. El sentit de l'humor és un sentit eminentment humà. 

Ens permet veure els problemes en la seua dimensió correcta, ni sobre estimats ni subestimats. Saber riure'ns dels nostres errors facilita reconduir situacions que, d'una altra manera, augmentarien les tensions i els conflictes. La rialla és una de les expressions que més beneficis aporta a la persona: És l'expressió de l'alegria.

 Activa la producció d'endorfines, transmissors químics que aporten al cervell alleugeriment i benestar. Allibera tensions. Provoca una resposta emocional única orientada a l'alegria i al benestar. Augmenta la captació d'oxigen. Crea un ambient positiu i cordial. Ens ajuda a posar els problemes. 

Siguem conscients que l'alegria i el bon humor també s'eduquen.

 Als xiquets els encanta riure i els encanten les bromes. Les famílies que aconseguixen passar temps divertint-se juntes creguen vincles de relació més estrets i duradors. És convenient, per tant, passar temps junts en activitats lúdiques sovint. Record una xiqueta de set anys que, després d'un passeig hivernal per la platja amb el seu papà i els seus germans en què van jugar i van córrer tot el temps, al tornar a casa va fer un dibuix que aconseguia transmetre amb enorme força, els intensos moments de diversió que acabava de viure.

 Els pares podem ensenyar als nostres fills a no sobre dimensionar els problemes a través del bon humor i l'alegria. 

Una vegada, després d'un llarg viatge, un paquet de cacau en pols es va obrir dins de la nostra maleta de roba tacant-ho tot. En el moment en què ho vam veure veure podíem haver-nos queixat i lamentat per la roba, etc., En compte d'això, comencem a riure i a veure el costat divertit de l'assumpte, comentant que hauríem de ficar els pantalons en el got de llet per a aprofitar el cacau, o que tal vegada la millor idea seria buidar la llet directament en la maleta i tindre un muntó de llet xocolateada!!! 

Els nostres fills encara recorden l'incident amb rialles i en el seu moment, ho van comentar amb els amics com quelcom tremendament divertit. Al llarg del dia tenim moltes oportunitats de viure la nostra relació amb els xiquets de forma alegre i divertida, però hem de ser capaços de reconèixer-los i de viure'ls sense por de que les normes o la disciplina es vegen afectades. 

Un pare o una mare divertits i alegres són tan o més dignes de crèdit que aquells pares esquerps i culpabilizadores. De fet, a nosaltres mateixos ens és molt més grat compartir el nostre temps amb persones de tracte alegre i cordial que amb aquelles que sempre es queixen o protesten per tot. Però el que hem d'evitar és riure'ns dels xiquet" ens riem dels seus errors, podem menyscabar la seua autoestima atés que es troben encara en una etapa immadura en què necessiten refermar la confiança en si mateixos.

 Enfront d'un error deurem primer saber què opina el nostre fill del que succeïx i després podrem ajudar-li a veure el costat divertit de l'assumpte ja que ja coneixem els seus sentiments. És recomanable també comprovar el tipus d'humor que veuen els nostres fills en els programes de televisió. Sovint s'utilitza un humor que danya als altres per a fer riure.

 És necessari que mostrem als nostres fills que, encara que siga divertit, mai podem riure a costa del dolor produït a altres.

 Serà necessari fer-los veure que a ells tampoc els agrada ser blanc de rialles i burles per més divertit que puga paréixer. Este aprenentatge elemental els ajudarà a aprendre com ser divertits i simpàtics sense perdre l'empatia (capacitat social bàsica que ens permet saber com se sent l'altre i actuar en co"a (capacitat social bàsica que ens permet saber com se sent l'altre i actuar en conseqüència) ."amos conscients que el sentit de l'humor ens permetrà ser una família que accepta la vida tal com és (encara que no es conforme amb ella!) , aportant solucions creatives davant de situacions que d'una altra manera minvarien les nostres relacions o els nostres estats d'ànim.

 Atrevim-nos a ser divertits, siguem capaços de riure'ns dels nostres propis errors i de les nostres pròpies incapacitats mostrant als nostres fills com créixer i millorar com a persones sense perdre el sentit de l'humor. Carmen Herrera García"